miércoles, 17 de junio de 2009

La pell freda

El llibre que m'he llegit per a aquesta avaluació és "La pell freda" d'Albert Sánchez Piñol.

Per a entrar en matèria parlem una mica de l'autor. Albert Sánchez Piñol va nàixer a Barcelona el 1965, és un antropòleg i un escriptor català. No va acabar els estudis de dret però es va llicenciar en antropologia a la Universitat de Barcelona.


La seua obra consta de cinc llibres "Compagnie difficili", "Les edats d'or", "La pell freda", "Pandora al Congo", "Tretze Tristos Tràngols" i un assaig "Pallassos i monstres".

L'argument del llibre tracta d'un home irlandés que viatja a una illa desconeguta que no ix als mapes perquè ha acceptat una oferta de treball com oficial atmosfèric durant un any. Quan el protagonista arriba a l'illa només hi ha un home a un far que s'identifica com Batís Caffó i el capità del vaixell que ha portat a l'irlandés li dóna l'opció de tornar si vol perquè l'extrany home és molt sospitós però ell rebutja. Al arribar la nit uns estranys éssers ataquen a l'oficial i ell es protegeix com pot, aguanta uns quants dies més fins que troba armes al seu equipatge per a defensar-se. Després d'això, l'oficial parla amb Batís i li demana ajuda però ell no vol donar-li cap ajuda. El protagonista un dia és troba amb una femella de les mateixes criatures que l'ataquen i se l'emporta amb ell perquè té la impressió que Caffó la coneix i així és. El protagonista fa un tracte amb Batís per a quedar-se al far i protegir-se de l'atac dels "granotots" com els anomena Caffó. Passen els mesos i els dos personatges viuen amb dificultat perquè tenen idees distintes mentres sofreixen els atacs dels monstres.


Els personatge principal va canviant d'idea respecte als monstres i de pensar que són assassins pensa que només els ataquen per algun motiu que ells desconeixen i deurien tractar de comunicar-se amb ells però Batís sempre està en desacord amb aquesta idea. L'irlandés canvia d'idea perquè veu que Aneris, el monstre que té Caffó, té sentiments i és capaç de plorar i riure. El pensament del protagonista canvia més radicalment quan a l'illa arriben nens citauques, la raça dels monstres, i no representen cap perill per a ell fins i tot "adopta" un que l'anomena triangle. Un dia Batís acava boig i ataca a l'irlandés perquè sospita que ell i Aneris són amants però finalment surt del far i els citauca el maten. Després d'aquest succés el protagonista va canviant de personalitat i es va convertint en una mena de Batís Caffó adaptant les seues mateixen pautes i comportament inclús quan arriba un vaixel per a substituir a l'oficial atmosfèric fa com que no coneix a cap i en eixa nit ataquen els citauca als homes que havien arribat amb el vaixel, només sobreviu el que anava a ser el seu substitut.



A la història només és poden diferenciar 3 personatges principalment:

L'irlandés
Mitjançant uns quants flashbacks al principi de la història és por coneixer la seua vida abans d'arribar a l'illa. Ell era un activista que lluitava per la independència d'Irlanda. Abans de coneixer més profundament a Aneris ells tenia l'idea de que els citauca volien matar-los sense motiu però després veu que són una civilització pacífica i tenen un objectiu que es desconegut.

Batís Caffó
Al principi de l'obra és un personatge que només es preocupa per el mateix sense importar-li res però quan Aneris està en perill demostra té uns sentiments per ella. Coneix tot de l'illa però es guarda els detalls per a ell i només en poques ocasions li conta unes coses al protagonista.

Aneris
Pertany als citauca i Batís cuida d'ella però de vegades la maltracta. Més tard el protagonista s'enamora també d'ella i tenen una relació en secret.


El lloc on es desenvolupa la història és una petita illa que només té una cabanya de fusta per a l'oficial atmosfèric i un far. A l'illa es va enfonsar un vaixel ple de dinamita que Batís i l'irlandés utilitzaran per matar a centenars de citauca. L'illa no ix als mapes i està situada a l'Altlàntic.



A uns capítols del llibre l'autor utilitza uns recursos distints però desrpés continua la història de forma normal. Als primers capítols utiliza flashbacks o salts enrere que es una tècnica que altera la seqüència cronològica de la història per a traslladar l'acció al pasat. Al llibre l'utilitza per a donar detalls de la vida del protagonista abans d'anar a l'illa. Al mig de la història utilitza un capítol sencer en forma de diari amb les anotacions del dia i el mes. A la resta de capítols té una estructura normal de narració en primera persona mostrant els seus pensaments i sentiments.


El final del llibre és una mica estrany perquè no pareix un final típic i por infondre a que hi haurà una segona part però també es pot deduir que la història és una mena de cercle que mai acava amb un Batís Caffó que sempre serà l'anterior oficial atmosfèric. Pot ser mai existira un Batís Caffó i una persona fa molt de temps trobara l'illa i a la Aneris amb la qual cosa ell s'enamoraria d'ella i lluitaria amb els citauca pel seu amor.


Amb la descripció donada per l'autor dels citauca jo m'els imaginava més o menys com unes certes criatures mitològiques japoneses que viuen en llacs anomenats Kappa. Solen representar-se com petits humanoides amb forma de granota. La cara té forma de tortuga i en ocasions es sol dibuixar amb una closca a l'esquena.




També en la mitologia dels eslaus hi ha un monstre anomenat vodyanoi que literalment vol dir aquós. Es representa com un home nu i major amb barba.





Hi ha molts tipus de bèsties mitològiques i també distingit per zones. Algunes d'aquestes són de la tradició popular catalana com per exemple: el basilisc de Reus, el drac de Gràcia, el Gaudiamus i molts més. Per a més informació es pot visitar aquesta pàgina.


martes, 10 de marzo de 2009

El portal dels elfs

El llibre que m'he llegit per a aquesta avaluació es "El portal dels elfs" de Herbie Brennan.

James Herbert "Herbie" Brennan va nàixer a Irlanda al 1940, és un escriptor de lliteratura fantàstica i ocultisme. Va començar la seua carrera com periodista als 18 anys. Als 24 es va convertir en l'editor periodístic del seu país.


El llibre és la primera part d'una trilogia. El primer llibre és "El portal dels elfs", el segon s'anomena "L'Emperador Porpra" i el tercer és "El regne en perill".

El llibre tracta d'un xic anomenat Henry que es troba una papallona que és un príncep del regne dels elfs que ha arribat al seu món mitjançant un portal. Henry i un vell anomenat Fogarty, ajuden a l'elf, Pyrgus Malvae, per a que torne al seu món. Fogarty aconsegueix fabricar un portal que conecta els dos mons i Pyrgus l'utilitza sense que l'home l'haja estabilitzat i arriba a l'Infern, el món dels dimonis. Allí Pyrgus descobreix que hi ha un complot per a matar al seu pare, l'Emperador Porpra, el rei del món dels elfs. Henry troba pistes per a anar pel portal que Fogarty ha fabricat i viatja al castell de l'Emperador Porpa on amb l'ajuda de la germana de Pyrgus, Holly Blue, aconseguixen fer tornar a Pyrgus i acabar amb els dimonis però l'emperador ha mort i el jove elf aconseguix el títol d'Emperador Porpra.

El final m'ha paregut una mica extrany. Quan Henry invoca a Pyrgus, Beleç investiga la gàbia i la bomba que tenien els dimonis per a destruir el regne dels elfs es cau i explota quan arriba al sofre. Aquesta escena em pareix com si intentara terminar amb el llibre i els dimonis més ràpid. El llibre és entretingut i té parts divertides però no acabe d'entendre situacions com el lesbianisme de la seua mare en la història.


Per a els que no ho sàpien els elfs són criatures de la mitologia germànica i estan relacionats amb la natura. Es pareixen als humans però són més intel·ligents i tenen poders relacionats amb la natura. A aquest llibre no es veuen aquestes al·lusions típiques de llibres de Tolkien.


El llibre m'ha recordat a "Les cròniques de Nàrnia", on uns germans arriben a on món màgic travessant un armari màgic però a l'altre món hi ha animals que parlen, bruixes i aquest tipus de personatges.

viernes, 13 de febrero de 2009

Pare als 13


Pareix mentida que als temps que corren qualsevol pot ser pare... i només amb 13 anys!

El noi, Alffie Paten, amb 13 anys ha sigut pare fa 4 dies segons informa la revista britànica
"The Sun".
Els dos pares han confirmat que no volien abortar i volien tindre el bebé.

I mentres tant a Espanya no ocorren aquests tipus de problemes perquè la campanya de sanitat del Govern d'Espanya és molt eficaç.

Qui no s'ha sentit amb ganes d'agafar un condó amb aquesta música? Jo especialment, no.

Podem veure una paròdia d'Andreu Buenafuente al seu programa en laSexta.





Font

jueves, 15 de enero de 2009

Qui diu paté, diu DVD

Bon dia, bona tarda, bona nit. Amb aquest extrany titular vaig a comentar una notícia que acabe de llegir.
Un home va comprar una Xbox 360 a un centre comercial i la seua sorpresa va ser que era falsa. Pareixa normal però el lector de DVD havia sigut substituït per una llanda de paté. L´home va intentar que li tornaren els diners però el lloc on la va comprar no volien saber res de l'assumpte.


Serà veritat, una nova campanya de màrqueting o la irresponsabilitat del centre on la va comprar per no fixar-se en productes que compren a una marca o persona, en el cas de que fora de segona mà, i les venen com noves?




miércoles, 14 de enero de 2009

Un dia més

Primer de res, encara que sone típic, feliç any nou... 14 dies després.

He descobert que el llibre que vaig comentar, Tirant lo Blanc, té una pel·lícula quan la veja la comentaré una mica, respecte d'altres temes continuaré amb el blog sempre que puga i tinga temps.
Amb aquesta introducció vaig a comentar una notícia que vaig llegir fa uns dies.
Dos nois de 21 anys a Copenhagen estaven jugant "tranquilament" a la seua PS3 amb el volum del seu Home Cinema i els veïns estaven preocupats perquè se sentien tirs d'una manera molt real. Un veí va trucar a la policia explicant-ho tot i van acudir amb la major rapidesa. Una vegada van arribar, els tirs tornaren a sentir-se, es van preparar bé i entraren al pis dels dos nois. Els van arrestar i els van portar cap a la comissaria de policia. Quan van explicar que els sons eren del joc van deixar-los lliures.

La història va acabar bé per als dos nois però segur que mai més jugaran amb el volum massa alt.